martes, 14 de diciembre de 2010

Un día fred del 1934

Els documents perduts per la història....

En la publicació DESTINO
DESTINO – III Año Triunfal – Número 98 – 14 enero 1939

Pàgina núm. 7

I la informació més destacada de la pàgina...

El text de la imatge

"Fue durante el invierno de 1934. En la sala del Ateneo Pradense se reunieron una noche crudísima alrededor de la gran estufa un centenar de jóvenes campesinos y algunos viejos curiosos.
Empezó el acto con unas palabras del Jefe Local y magnífico camarada Olivé explicando el sentido campesino de las Juntas de ofensiva Nacional sindicalista y a continuación el Jefe Provincial expuso las bases del Movimiento. El acto no tuvo las características de un mitin oratorio sino la camaradería de una explicación cortada muchas veces por preguntas y controversia. Los viejos no entendían que un partido no fuese de izquierdas ni de derechas y que pudiera llegar un instante en que los pueblos campesinos dejaran de ser esclavos de las ciudades. Uno de ellos –Sistare- compendia bien lo que sentíamos, pero veía dificultades enormes para alcanzarlo y ante la contestación de nuestro jefe que le dijo que la Falange emplearía todos los medios y que seguramente como en los viejos tiempos de Savalls y del “Nen de Prades” las armas cantarían su canción por el Montsant y por La Llena y por las Serranías de Prades, se limitaba a sonreír incrédulo. ¡Tenían tanto dinero los señores diputados de las derechas que ya asegurarían las cosas para impedir tales estropicios! Pero los jóvenes se removían incrédulos unos y entusiasmados otros. Y aquellos hijos de carlistas aprendieron la canción de la Falange – el renuevo siempre fresco de la eterna tradición de España –. Muchos cayeron bajo las balas asesinas de los rojos junto con los camaradas de Espluga Calva y otros huidos y pasados después de mil peripecias luchan en las filas de nuestras Milicias y Ejército. Y muy pronto aquellos yugos y flechas que aparecían por las viejas piedras de Prades florecerán en cada esquina demostrando a todos los viejos del pueblo que lo que soñaron aquellos jóvenes es ya una realidad sobre las tierras españolas de Cataluña.
Algunos de los camaradas de Prades han desparecido. Seguramente cayeron alcanzados por una bala infausta cuando creían próximo su ¡Arriba España! de la liberación. A ellos en el recuerdo de aquel primer acto falangista en Cataluña que fue heraldo del espíritu romano y “fascista” de Tarraco, nuestro más emocionado Presente ¡Arriba España!"

lunes, 19 de julio de 2010

EXPO 2010 "Valentí Canadell, Fotògraf"



EXPOSICIÓ 2010

VALENTÍ CANADELL, FOTÒGRAF
Retrospectiva en blanc i negre


16 al 29 Agost

Entrada Lliure

Cal Bosquetà
C/ Sant Antoni, 11 - PRADES

miércoles, 28 de octubre de 2009

Escut de Prades


Armes dels contes de Prades. Cuartelat en aspa d'Aragó i Anjou
Rajola valenciana pintada amb les armes de Margarita de Prades. S. XIV

Escut de Prades


Bandera de Prades

http://ca.wikipedia.org/wiki/Prades

Història

Es creu que els àrabs van edificar aquí un castell, fortificat en 1090 per evitar l'avenç de les tropes de Ramon Berenguer III. Es va rendir en 1153.


Li va ser concedida carta de població en 1159 per Ramon Berenguer IV. En 1170 van ser expulsats els últims sarraïns que es trobaven refugiats a les muntanyes de la zona. Alfons II, que s'havia refugiat a la vila fugint d'una epidèmia de pesta, va anomenar alcalde de la mateixa a Pere de Déu en 1193. En 1200 disposava ja de mercat propi el que demostra la importància del municipi.


El comtat de Prades incloïa la baronia d'Entença així com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de 1.157 km² i els seus dominis s'estenien per les actuals comarques del Baix Camp, Priorat i Alt Camp.


A començaments del segle XIV, el Comtat de Prades va passar a les mans de l'Infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i Blanca de Nàpols, junt amb la Distinció d'Elx. El 1414 va quedar unit al ducat de Cardona i més endavant al d'Empuries. El 1663 i després del matrimoni de Catalina d'Aragó amb Juan de la Cerda, el comtat de Prades va passar a les mans dels ducs de Medinacelli. Els drets senyorials van acabar el 1835 encara que els ducs de Medinacelli continuen conservant el títol de ducs de Prades.


Durant la
Primera Guerra Carlina, Prades va servir com a caserna general de Rafael Tristany. Més tard la ciutat va ser assaltada i saquejada i els seus defensors van ser afusellats. Durant la Tercera Guerra Carlina va destacar la intervenció d'un adolescent conegut com el Nen de Prades que va formar i va dirigir una partida i que va morir abans de complir els vint anys.

viernes, 23 de octubre de 2009

Resenya del llibre 'Imatges de Prades'

Navegant per internet sempre hi ha alguna cosa històrica que destaca sobre altres. Aquesta nota del 2004 be val que sigui destacada al nostre blog!

"Resenya al llibre 'Imatges de Prades'
Organitza: Institut Municipal de Museus de Reus
Gràcies a l’amabilitat dels amics de l’Associació Cultural Els Tamborinos, acaba d’arribar a les meves mans el volum número 132 de la col·lecció “Imatges i Records”, de Viena Editors, dedicat a Prades. Al llibre hi han estat reproduïdes cinquanta-tres belles i velles fotografies en blanc i negre, fetes a la vila entre 1910 i 1950, que –amb la fidelitat pròpia d’aquesta mena d’imatges– documenten com ha evolucionat la fesomia de les principals construccions i dels indrets paisatgístics més destacats del terme pradenc i ens mostren diversos moments de la vida quotidiana –laboral, escolar, festiva i àdhuc esportiva– dels seus habitants. Són, veritablement, cinquanta-tres petites finestres obertes al passat, a un passat molt allunyat per als pradencs més joves però encara força present en el record dels més veterans. Com és natural, els elements monumentals més emblemàtics de la vila –com la muralla medieval, l’església parroquial, la font de la plaça Major, l’ermita de l’Abellera o les creus de terme– hi són destacats especialment, amb imatges poc o gens conegudes al costat de les típiques postals de L. Roisin o dels històrics clixés de Francesc Blasi i Vallespinosa, de Pere Català i Roca o de l’Arxiu Mas. Tal com s’explica a l’apartat de crèdits, a la introducció i a la presentació del llibre, el recull que ara es publica és el resultat d’una primera selecció de les fotografies que l’agost de l’any passat van formar part de l’exposició “Prades, segle XX”, organitzada per l’esmentada associació i presentada pel també esmentat Català i Roca. Una de les persones que va fer-se càrrec de la tasca de recollida i que ha tingut cura de fer-ne la selecció, m’ha assegurat que amb el material gràfic recollit des d’aleshores (actualment dipositat a la biblioteca municipal) se’n podrien fer uns quants més, de volums impresos, com el que ara ha vist la llum. Estic convençut que si es fa una recerca prou exhaustiva en els diferents arxius d’imatges repartits arreu del país (i penso ara, per exemple, en els fons de la Fototeca Municipal de Reus, en l’arxiu de l’arquitecte patrimonial Alejandro Ferrant o en els de diverses entitats excursionistes i culturals) n’apareixeran moltes més, d’imatges de Prades. I és que la Vila Vermella, tan ben glossada per Antoni Rovira i Virgili i per molts altres autors nostrats i forasters, ha sabut captar sempre l’atenció dels ulls i dels objectius de les càmeres dels seus visitants. Que sigui per molts anys!

Jaume Massó Carballido
[Ressenya publicada al 'Diari de Reus' el 30 de juliol de 2004.]"

jueves, 22 de octubre de 2009

CREACIÓ DEL BLOG


"ELS TAMBORINOS" ens estrenem a internet.


Per impulsar l'Associació Cultural "els Tamborinos" iniciem aquest blog per disposar d'un mitjà de comunicació a l'abast dels socis i persones interesades en conservar la història de la Vila de Prades i el seu entorn.